Les noves pantalles

Les noves pantalles son totes les consoles que cada dia van sortint al mercat, igual que els oridnadors.
L'ús d'aquestes noves pantalles estan passant per desapercebut per part del sistema educatiu, sense contar els usos educatius dels ordinadors i de les xarxes.
Per part del professorat no hi ha informació ni consciència de la importància que entre els joves està adquirint el consum de videojocs i l'ús de la xarxa. En el cas que si hi hagi informació, no es considera adient per l'educació, tot i que quan els professors/es planegen les unitats didàctiques no pensen en utilitzar les noves pantalles, però Internet sí és un recurs molt utilitzat, i cada cop més.
Les noves pantalles es poden considerar més perilloses que la pròpia televisió perquè poden contenir més continguts de risc. La diferència d'aquest tipus de continguts de risc entre la televisió i els videojocs, és que mirar i participar una escena violenta determinada, encara que sigui virtual la sensació i el fet és molt diferent. Amb això vull dir que en un joc qui juga és l'autor dels fet, i a la televisió només és un mer espectador.

Perquè cal l’educació audiovisual? A qui correspon, a la família o a l’escola?

Cal una bona educació audiovisual perquè els infants siguin capaços de seleccionar el tipus de programa, notícia o tipus d'anunci segons el contingut, no el producte que es ven o el text, música o colors que atrauen.
El consum de televisió és força elevat als caps de setmana i durant les vacances, aquesta dada està relacionada amb el nivell d'estudis i la renda familiar. Setmanalment el consum audiovisual infantil és d'unes 30 hores setmanals, i quan aquest consum és extens en el temps, continu i intens, és degut a cap tipus de control familiar. Això es veu perquè molts infants veuen programes per adults, fora de l'horari infantil.
Una bona educació en hàbits, coordinant-ho amb una bona estructura, responsabilitat laboral i organització familiar determinen el tipus, el temps i la manera de consumir els continguts audiovisuals.
La responsabilitat de transmetre aquests valors recau principalment a la família, tot i que s'atribueix a l'escola degut a que passen més temps amb els infants.

Què s’entén per continguts de risc i quins efectes poden produir?

Continguts de risc son aquells que amaguen un perill potencial, tinguin o no conseqüències directes en els comportaments individuals, ja que, a la llarga i considerats en conjunt, poden ser perjudicials per a la societat i la cultura. Aquests continguts són els violents, sexistes, racistes, pornogràfics, els que inciten al consum, els que atempten contra el llenguatge i les normes de respecte als altres, els que violen el dret a l'honor, la intimitat i la privacitat de les persones.

Eduquen els mitjans de comunicació?

És una resposta força complexa, ja que professionals en mitjans de comunicació ho afirmen, però en canvi els periodistes ho neguen.
El fet és que, vulguin o no influencien en l'educació, ja sigui per bé o malament. Els mitjans es limiten a dir que només entretenen, informen i argumenten; però tota aquesta informació d'una manera o altre educa a tota una societat, a través dels mercats audiovisuals i publicitaris. L'educació és important que es relacioni amb uns valors propis de la humanitat com la democràcia, l'autonomia crítica de l'alliberament personal, els coneixement científic i de la tolerància.
Així que en resum els mitjans eduquen, però el seu objectiu principal no és aquest. L'educació ha de situar els mitjans tal i com són, instruments de comunicació a vegades bons i aprofitables per educar i a vegades dolents.

Valors negatius dels mitjans de comunicació

Exemples de valors negatius que transmeten els mitjans de comunicació en trobaríem molts tot i que teòricament hi ha les franges horàries i, on en la infantil, no es poden passar segons quin tipus de programa amb contingut violent. Aquests programes són per exemple el Pressing Catch (del Cuatro) on la lluita lliure és la protagonista. És un tipus de programa que, personalment, no hauria de retransmetre's per televisió en horari infantil ja que com és ben normal, els infants també hi acaben jugant fins al punt de jugar sempre a lluites fen-se mal i sobretot solucionant els problemes per aquesta via.

Altres exemples que trobo incorrectes son algun tipus d'anunci com per exemple els de detergents, o rentadores... és a dir feines atribuïdes a les dones. En canvi, hi ha un altre tipus d'anunci dedicat als homes, com per exemple, els cotxes. És un altre clar exemple d'aquesta discriminació de gèneres, que passa, que les dones no conduïm? Doncs jo sóc dona, i la veritat un dels meus grans plaers és poder agafar la bicicleta o el cotxe i conduir per tot arreu...
Amb aquests petits exemples transmeten els valors típics d'una societat sexista que malgrat tot el que ha passat durant anys i anys i que ara representa que estem a un segle modern amb idees igualitàries, el concepte de dona continua essent el mateix que fa cinquanta o cent anys enrere.

Valors positius i educatius en els mitjans de comunicació

Sobre aquest tema hi ha un clar exemple d'un anunci publicitari transmès per televisió, en premsa escrita i per ràdio, aquest anunci és el de "tallem amb els mals rotllos". Anunci fet per joves i amb escenificacions de diferents casos reals en primera persona, com el cas d’una noia que va ser víctima d’una violació. El muntatge, anomenat “Tallem amb els mals rotllos”, va servir a tota l'audiència per conscienciar-se d’un problema que malauradament està molt present avui en dia. La campanya va ser difosa pel dia de la violència de gènere. OBJECTIU:Fer arribar a la població jove i adolescent de Catalunya (entre 16 i 25 anys) un missatge d'alerta per tal que s'allunyin de les conductes possessives, de la gelosia, del control i de l'agressivitat que apareixen sovint en les primeres relacions sentimentals i que la cultura tradicional ha justificat com a inherents a la passió amorosa i socialment acceptables entre la població masculina.

Aquest és una de les campanyes més interessants que han fet des de la Generalitat com també els anuncis de trànsit dels accidents, o campanyes en contra la drogodependència, entre d'altres.

Anàlisi d'un anunci publicitari

Tot seguit en aquest treball hi trobem l'anàlisi acurat d'un anunci publicitari emès per televisió recentment aquest mateix any 2008 per l'agència publicitària VegaolmosPonce de Buenos Aires, Argentina.
El tipus d'anunci és de llançament del producte nou amb un toc de xocolata, i com diuen diverses opinions sobre el producte, “és de xocolata perquè les noies es moren per la xocolata i molts nois sortiran corrents a comprar el producte”. Amb l'spot es vol donar a conèixer tot mostrant els avantatges que s'aconsegueixen utilitzant-lo respecte l'admiració que tindran les noies, és a dir el missatge que dóna és que totes les noies es fixaran amb tu, i voldran “tastar-te” si et poses el desodorant.
L'anunci és d'un desodorant masculí, l'Axe, molt conegut i popular per les seves crítiques per diversos sectors de la societat en defensa dels drets socials, i més concretament per el to sexista de tots els anuncis que han fet; fins i tot un d'ells va ser prohibit, ja que donava a entendre molt obertament aquest caràcter masclista respecte el sexe.

2. Descripció i anàlisi de l'anunci
2.1 Descripció detallada per escenes:
L'anunci està compost per onze escenes diferents, en espais i persones diverses.
En la primera escena ens trobem un noi “normal, de carn i ossos,” mig vestit i mirant-se al mirall, agafa el desodorant i se'l posa pel cos. Tot seguit es veu un primer pla del desodorant com el guarda i quan torna a enfocar el noi s'ha convertit en un home de xocolata.
En la segona escena el noi va caminant pel carrer i una noia que està asseguda llegint, olora tot tancant els ulls amb una cara de plaer i felicitat seguint la olor fins que veu el noi que continua caminant.
La tercera escena el noi continua caminant i de sobte s'arrenca el nas i passant pel costat de dues noies, els hi posa un tros de xocolata a cadascuna dins del gelat que s'estan menjant.
La quarta escena transcorre en un parc, i el noi surt estirat a la gespa i la noia mig asseguda amb una maduixa a la mà, suca a la panxa de xocolata del noi i després se la menja.
La cinquena escena és en una sala de cinema, en primer pla es veu el noi abraçat a dues noies, una a cada costat, mentre elles l'hi van fent petons per la cara tot menjant-se la xocolata. En segon pla surt diversa gent, tota jove, mirant la pel·lícula.
La sisena escena és en una habitació d'hospital on es veu una noia estirada en un llit i ell l'hi porta un regal subjectat amb les dues mans. Quan obre la caixa el noi, es veu la seva pròpia mà dins la caixa envoltada d'un paper daurat. Tot seguit tornen a enfocar la noia, que s'està rient molt contenta de la broma de l'amic.
La setena escena és en una sala d'estar d'una casa qualsevol, i es veuen tres noies assegudes al sofà amb una tassa cadascuna i el noi davant amb una cassola que va servint xocolata desfeta a les tres tasses a la vegada, per tant, part de la xocolata va a parar a terra, tot i que ningú sembla molestar-se en recollir-ho.
La vuitena escena transcorre en una sala de ball o discoteca, i es veu en un pla picat el noi al centre d'una rotllana de noies ballant i una d'elles s'acosta a ballar amb ell.
La novena escena és en un autobús i el noi està de peu agafat a la barra i una noia jove asseguda al seu costat, l'hi mossega el cul i ell el mira somrient.
La desena escena és una sala de màquines d'un gimnàs que té un finestral de vidre molt gran que dóna al carrer. Totes les noies van fen exercici quan de sobte passa pel carrer el noi i totes surten corrent i “s'enganxen” al vidre a mirar-lo. Quan el noi s'adona que l'estan mirant s'atura amb uns moviments una mica sensuals i les saluda, però al mateix moment passa un cotxe descapotable amb una noia conduint i una altre asseguda al respatller del seient i li arrenca el braç, i ell tot somrient com en tot l'anunci es mira el braç trencat i seguidament saluda amb l'altre braç.
Amb aquest final acaba l'anunci amb unes lletres que posen “Tan irresistible como el chocolate. Nuevo Axe Dark Temptation”, i dos pots de l'Axe de fons al costat del noi de xocolata.

2.2 Anàlisi de diversos aspectes:
L'anunci té una duració de 58 segons, i com he descrit anteriorment amb onze escenes de poca duració.
L'anunci, principalment, va adreçat a un públic masculí jove d'entre uns vint i trenta anys, pel que es pot deduir veient l'edat de tots els personatges que hi surten; és a dir discrimina el tipus de públic que va adreçat ja que exclou persones adultes, infants, noies i dones.
Dels personatges que trobem el model estètic que ens presenten són tot noies joves amb l'estereotip de “noia guapa”, és a dir primes, ben vestides amb roba d'estiu, fent moviments, gest i expressions sensuals quan passa el noi pel costat, noies que es cuiden el cos fent exercici...
El personatge principal, el noi que es transforma en xocolata, ens dóna a conèixer el gran avantatge que té utilitzar el producte, ja que aconsegueix l'admiració de totes les noies amb les quals es creua caminant pel carrer.

En tot l'anunci el llenguatge no verbal té un gran valor ja que transmet la satisfacció i plaer de les dues parts, el noi de xocolata i les noies. Els moviments, el gest i les expressions facials formen part de tot l'anunci com a mitjà de transmissió, ja que cap personatge parla directament explicant-nos els avantatges o desavantatges del producte. Aquest llenguatge és molt important en la nostra societat perquè com diu la dita, val més una imatge que mil paraules; i en aquest anunci es pot veure clarament, perquè juguen amb els sentiments i emocions dels espectadors per vendre el producte.
L'entorn en el que es realitza tot l'anunci són espais comuns i quotidians per tothom. La primera imatge és d'un lavabo sense cap aspecte a destacar, és un lavabo simple de classe mitjana, seguidament ja es veu diverses imatges d'un paisatge urbà, com per exemple: un carrer, un parc, un autobús, un cinema, una habitació d'hospital, una sala d'estar d'una casa i una sala de ball o discoteca. Tots aquests espais han sigut escollits amb la intenció de reproduir el dia d'una persona jove i els llocs i coses per que fa habitualment amb parella.
La música també és un factor important durant tot l'anunci ja que comença quan s'inicia l'anunci, és a dir quan el noi ja s'ha escampat el desodorant pel cos i es converteix en xocolata i acaba quan finalitza. La música és extreta d'Allen Toussaint, un llegendari pianista Americà, un dels mestres del rhythm & blues, gènere musical d'origen Americà. El disc original va ser editat l'any 1971 i reeditat el 2007.