Les noves pantalles

Les noves pantalles son totes les consoles que cada dia van sortint al mercat, igual que els oridnadors.
L'ús d'aquestes noves pantalles estan passant per desapercebut per part del sistema educatiu, sense contar els usos educatius dels ordinadors i de les xarxes.
Per part del professorat no hi ha informació ni consciència de la importància que entre els joves està adquirint el consum de videojocs i l'ús de la xarxa. En el cas que si hi hagi informació, no es considera adient per l'educació, tot i que quan els professors/es planegen les unitats didàctiques no pensen en utilitzar les noves pantalles, però Internet sí és un recurs molt utilitzat, i cada cop més.
Les noves pantalles es poden considerar més perilloses que la pròpia televisió perquè poden contenir més continguts de risc. La diferència d'aquest tipus de continguts de risc entre la televisió i els videojocs, és que mirar i participar una escena violenta determinada, encara que sigui virtual la sensació i el fet és molt diferent. Amb això vull dir que en un joc qui juga és l'autor dels fet, i a la televisió només és un mer espectador.

Perquè cal l’educació audiovisual? A qui correspon, a la família o a l’escola?

Cal una bona educació audiovisual perquè els infants siguin capaços de seleccionar el tipus de programa, notícia o tipus d'anunci segons el contingut, no el producte que es ven o el text, música o colors que atrauen.
El consum de televisió és força elevat als caps de setmana i durant les vacances, aquesta dada està relacionada amb el nivell d'estudis i la renda familiar. Setmanalment el consum audiovisual infantil és d'unes 30 hores setmanals, i quan aquest consum és extens en el temps, continu i intens, és degut a cap tipus de control familiar. Això es veu perquè molts infants veuen programes per adults, fora de l'horari infantil.
Una bona educació en hàbits, coordinant-ho amb una bona estructura, responsabilitat laboral i organització familiar determinen el tipus, el temps i la manera de consumir els continguts audiovisuals.
La responsabilitat de transmetre aquests valors recau principalment a la família, tot i que s'atribueix a l'escola degut a que passen més temps amb els infants.

Què s’entén per continguts de risc i quins efectes poden produir?

Continguts de risc son aquells que amaguen un perill potencial, tinguin o no conseqüències directes en els comportaments individuals, ja que, a la llarga i considerats en conjunt, poden ser perjudicials per a la societat i la cultura. Aquests continguts són els violents, sexistes, racistes, pornogràfics, els que inciten al consum, els que atempten contra el llenguatge i les normes de respecte als altres, els que violen el dret a l'honor, la intimitat i la privacitat de les persones.

Eduquen els mitjans de comunicació?

És una resposta força complexa, ja que professionals en mitjans de comunicació ho afirmen, però en canvi els periodistes ho neguen.
El fet és que, vulguin o no influencien en l'educació, ja sigui per bé o malament. Els mitjans es limiten a dir que només entretenen, informen i argumenten; però tota aquesta informació d'una manera o altre educa a tota una societat, a través dels mercats audiovisuals i publicitaris. L'educació és important que es relacioni amb uns valors propis de la humanitat com la democràcia, l'autonomia crítica de l'alliberament personal, els coneixement científic i de la tolerància.
Així que en resum els mitjans eduquen, però el seu objectiu principal no és aquest. L'educació ha de situar els mitjans tal i com són, instruments de comunicació a vegades bons i aprofitables per educar i a vegades dolents.

Valors negatius dels mitjans de comunicació

Exemples de valors negatius que transmeten els mitjans de comunicació en trobaríem molts tot i que teòricament hi ha les franges horàries i, on en la infantil, no es poden passar segons quin tipus de programa amb contingut violent. Aquests programes són per exemple el Pressing Catch (del Cuatro) on la lluita lliure és la protagonista. És un tipus de programa que, personalment, no hauria de retransmetre's per televisió en horari infantil ja que com és ben normal, els infants també hi acaben jugant fins al punt de jugar sempre a lluites fen-se mal i sobretot solucionant els problemes per aquesta via.

Altres exemples que trobo incorrectes son algun tipus d'anunci com per exemple els de detergents, o rentadores... és a dir feines atribuïdes a les dones. En canvi, hi ha un altre tipus d'anunci dedicat als homes, com per exemple, els cotxes. És un altre clar exemple d'aquesta discriminació de gèneres, que passa, que les dones no conduïm? Doncs jo sóc dona, i la veritat un dels meus grans plaers és poder agafar la bicicleta o el cotxe i conduir per tot arreu...
Amb aquests petits exemples transmeten els valors típics d'una societat sexista que malgrat tot el que ha passat durant anys i anys i que ara representa que estem a un segle modern amb idees igualitàries, el concepte de dona continua essent el mateix que fa cinquanta o cent anys enrere.

Valors positius i educatius en els mitjans de comunicació

Sobre aquest tema hi ha un clar exemple d'un anunci publicitari transmès per televisió, en premsa escrita i per ràdio, aquest anunci és el de "tallem amb els mals rotllos". Anunci fet per joves i amb escenificacions de diferents casos reals en primera persona, com el cas d’una noia que va ser víctima d’una violació. El muntatge, anomenat “Tallem amb els mals rotllos”, va servir a tota l'audiència per conscienciar-se d’un problema que malauradament està molt present avui en dia. La campanya va ser difosa pel dia de la violència de gènere. OBJECTIU:Fer arribar a la població jove i adolescent de Catalunya (entre 16 i 25 anys) un missatge d'alerta per tal que s'allunyin de les conductes possessives, de la gelosia, del control i de l'agressivitat que apareixen sovint en les primeres relacions sentimentals i que la cultura tradicional ha justificat com a inherents a la passió amorosa i socialment acceptables entre la població masculina.

Aquest és una de les campanyes més interessants que han fet des de la Generalitat com també els anuncis de trànsit dels accidents, o campanyes en contra la drogodependència, entre d'altres.