Amb la imatge i el so l'espectador pot jutjar per sí mateix allò que l'hi estan retransmeten amb l'ajuda del so del locutor ja sigui veu en off o textos... perquè l'espectador no tingui un excés de significació d'allò que es vol transmetre.
La gran majoria de programes són en diferit per tal de poder millorar aspectes com el so, la imatge i poder controlar allò enregistrat.
La televisió no té només la finalitat d'informació sinó que per sobre d'aquesta hi ha la d'entreteniment a tot tipus de públic mitjançant pel·lícules, sèries televisives, dibuixos, programes d'humor, concursos, magazins... Entenem com a programa: "unitat d'emissió, de durada limitada, que d'acord amb procediments tècnics i artístics derivats de l'ús correcte del llenguatge televisual, desenvolupen continguts de caràcter informatiu, expressiu, formatiu, etc."
La televisió també pot ser un suport com a mitjà educatiu a les aules, però també podem tractar la televisió d'una manera més crítica per tal de que els infants aprenguin a ser crítics amb allò que se'ls planteja.
RADIO:
La ràdio la podem definir com un “conjunt de formes sonores i no sonores
representades pels sistemes expressius de la paraula, la música, els efectes sonors i el silenci, la significació dels quals ve determinada per un conjunt de recursos tècnico-expressius de la reproducció sonora i el conjunt de factors que caracteritzen el procés de percepció sonora i imaginatiu-visual dels radiooients", segons Knapp.
La característica més destacable és la velocitat que arriba la informació a través de les ones, és de fàcil accés al públic ja que arriba a tot arreu, és econòmica, popular, lleugera alhora d'emetre la informació, s'adapta a les necessitats de l'audiència, i és efímera.
El llenguatge radiofònic ha de ser clar i comprensiu per un públic ampli d'edat i de nivell cultural, ha de tenir les pauses adequades perquè el receptor capti la informació; perquè aquesta informació sigui més creïble i entenedora, s'utilitza música i efectes sonors.
La programació és diversa, i al igual que amb la televisió no només hi ha informatius (dos tipus, fòrmules pures, notícia immediata; i fórmules impures, aprofundiment de notícies), també hi trobem programes educatius, culturals o d'entreteniment.
PREMSA:
La premsa és el conjunt de publicacions impreses que apareixen sota un títol permanent i segons una periodicitat definida. Per això parlem de premsa diària (diaris) i premsa periòdica (periòdics i revistes): setmanal, quinzenal, mensual...
Les característiques més destacables són: És lletra impresa i molta gent busca la formació i la informació; aprofundiment més ampli de temes; el lector controla el que vol llegir; té un caràcter fred i impersonal i és molt adient a la recepció especialitzada de temes concrets amb visions diferents.
Té diversos gèneres com la noticia (és d'estil literari i explica fets tot contestant les preguntes de qui, com, què, quan, on i perquè); el reportatge i la crònica (breu relat d'esdeveniments recents); i l'article editorial i la columna (opinió personal amb la finalitat de convèncer el lector, explica fets o idees actuals i d'especial interès social).
